Marona de colors, és la Cristina. Mare de dos fills preciosos, l’Arnau i la Júlia.

Tots dos són nascuts al novembre. No està fet expressament, suposo que havia de ser així… o potser que a casa, ens agrada molt el carnaval! (hihihihihi)

Ells han estat i són la meva font d’aprenentatge. D’ells aprenc a fer les coses d’una manera o d’una altra, perquè en realitat, jo crec que són els nostres fills els que ens ensenyen a fer de pare i de mare des de la seva meravellosa innocència. Així que, gràcies fills per aquest aprenentatge diari, sense vosaltres no ho sabria fer d’una altra manera.

Perquè el nom de MARONA DE COLORS? Quan l’Arnau era petitó, un dia a casa els meus sogres, la iaia tenia l’Arnau a coll. Ell, es va posar a plorar i em buscava amb la mirada. La iaia va dir: -tu vols la teva marona. Vés amb la  marona.

Marona, quina paraula més bonica. Mentre la meva sogra em donava el meu fill, jo em repetia per dintre: -que maco ha sonat, marona. I sempre que li sento a dir, m’agrada, i m’agrada molt. Em desperta molta tendresa.

De colors, doncs perquè tots els que sou pares i  mares, sabeu ja de sobres que hi ha dies de tot, dies en que et lleves, veus un cel clar, serè, un sol groc que brilla, i tot flueix. Altres, perquè no dir-ho, no saps perquè (o sí), et sents més ofuscat, i llavors no m’agrada dir que ho veig negre, perquè penso que sóc bastant optimista, però potser ho veus tot una mica gris. I és que ningú va dir que fos fàcil!!!

Així, que em defineixo així, una marona de colors.

I una servidora, fa aquest blog sense saber gaire el perquè, si ho faig per mi, si ho faig per altres mares… penso que vés a saber si algú em llegirà. Però fa mesos que la cosa bullia al cap i al final m’hi he llençat. Mal va, quan una cosa va persistint al cervell!

Però alguna cosa m’ho deia que ho fes, i tinc les meves raons… Fa 5 anys, embarassada del meu príncep, buscava informació per “sant google” de ja no recordo què (vés a saber…), i em va portar en un petit gran fòrum de mares. Buf, el què vaig descobrir allà! Un grup de mares que estaven com jo, sentien el mateix que jo! Vaig començar a participar-hi, i amb el temps, aquell grup de mares vam fer molta pinya, molta. Encara ara, un grupet, tenim el nostre grup de wats, no estem actives cada dia, però totes sabem que si necessitem alguna cosa, allà trobarem paraules de suport.

En aquests 5 anys, he llegit llibres de maternitat, d’emocions i sentiments, d’autoajuda o de creixement personal, per ser millor persona i sobretot millor mare, però el què també m’ha ajudat, són llegir les experiències de mares que han passat i passen pel mateix que jo. Tinc un caràcter que no m’agrada que em donin consells (gratuïts), quan em passa alguna cosa, primer ho busco, i si ho crec, demano. I és per això, que si algú em llegeix i de pas la meva experiència la pot ajudar, doncs ja estic contenta. Al final, cada persona som un món, com cada nen i nena, i és per això que al final, tothom fem el què podem i tan bé com sabem.

I em deixo de més rotllos, no sense abans donar les gràcies a qui m’ha ajudat a crear el blog. La Immaculada, perquè és la meva “salvadora” en les noves tecnologies, sempre que la necessito m’ajuda a tirar endavant coses tant “boges” com aquesta. Gràcies, flor!

Anuncis

3 thoughts on “El perquè…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s