FELIÇ TORNADA A LA RUTINA I QUE CONTINUI LA MÀGIA

Avui tot preparant el dinar… ja l’he vist a venir. Des que vam arribar a casa la nit del dia de Reis, ell, ja va començar el “baixón”, sí, 6 anys i ja pensant en la tornada a la rutina. Quan ens ha parlat de la tornada a l’escola, li hem dit que encara érem de vacances, un llarg cap de setmana de 2 dies!!! Uau!!! I ens mirava amb cara volent dir que no érem d’aquest planeta.

I això, tot preparant el dinar: -mama, perquè estàs contenta?

I jo: -aix, Arnau! Estic contenta, perquè estic contenta! Hem passat unes vacancetes taaaant boniques! No han set boniques per tu?

Ell: Sí molt! Però… demà ja toca anar a l’escola (i li veig a la cara, no sap quina cara posar….).

Jo: Ai sí, que bé, eh? Tornar a l’escola, tornar a veure els amics, l’Ester (és la seva mestra)….

I s’escolta una veueta que crida preguntant: – A Júlia? A Júlia?

Jo: Què li passa a la Júlia?

Ella: A “ecola”? (A l’escola?, A “ieia”? (La Mireia, la seva mestra).

Jo: Sí, i tant! La Júlia demà també anirà a l’escola, i veuràs els teus amics i amiguetes, i la Mireia… que xuli, eh?

Tots dos que em miren. Per dintre no sé si riure o plorar. Busco la mirada del pare, m’està mirant, se li escapa el riure… jo continuo amb el dinar com si res.

Ell: Però mama, a tu no et fa mandra tornar a l’escola?

Jo: A mi? Nooooooooo! (Mentida i veritat). Tu saps les ganes que tinc de tornar a l’escola? Veuré tots els nens i nenes, m’explicaran totes les seves aventures, el què han fet aquests dies amb els seus pares, amb la família, m’explicaran què els hi ha cagat el tió, el que els hi ha portat els reis… Per això estic contenta! Sóc molt afortunada!

Ell: Què vol dir afortunada?

Jo: Que tinc molta sort, les mestres tenim molta sort, demà escoltarem moltes històries boniques.

Ell: L’Ester també estarà contenta de saber què hem fet?

Jo: I taaaaant! Ella també és afortunada! (La cara li canvia, i a mi també, ara ja sí que somric sense por).

La petita que sembla que no hi sigui però sí que hi és, hi torna:

Ella: A “ieia”? A “ieia”? (La Mireia, la seva mestra).

Jo: Sí, Júlia. Demà també veuràs la Mireia i també estarà molt contenta de veure’t. (Somriu, sembla que entén que demà torna a l’escola).

I ara, ja al vespre, ja amb tot preparat, motxilles, roba, bates, sopar al foc… penso amb la “mentida piadosa” quan m’ha dit si tenia mandra de tornar a l’escola. I és clar que tinc mandra. He estat tots aquests dies amb el que més m’estimo, ells!!!! Gaudint sense presses de tot el què ha anat succeint al nostre voltant. No em vaig fixar expectatives. Ni una. El meu únic objectiu era passar-ho bé, gaudir cada instant com ho fan ells. Bé, també tenia una llista de coses a fer, però la veritat, ben poquetes n’he complert. D’aquí una estona miraré l’agenda a veure “de quin mal he de morir”… hahahaha  :p

L’any passat la petita va estar ingressada molts dies, i quan vam sortir de l’hospital la febre només ens va donar 2 dies de treva, tornant a enfosquir una mica les festes nadalenques. Per això aquest any l’he gaudit tant, perquè l’he agraït, estàvem bé, estem bons, estem junts, estem plens de llum!!! I això era el que els volia transmetre als meus fills, fins a dia d’avui en que també volia transmetre que és molt xulo tornar a l’escola (encara que ens pesi tornar a començar amb les rutines).

I ja amb un caire més melancòlic, recordant aquestes festes, el meu resum d’un nadal excel·lent ha estat perquè a més d’estar amb ells, un cop més han estat ells els meus mestres, ensenyant-me amb la seva mirada on era la veritable il·lusió i la veritable màgia.

Ah! He llegit molt, moltíssim, i coses fantàstiques com aquesta:

“Lo que importa no estarà bajo el árbol, no estarà envuelto y no tiene precio. Lo que importa lo encontraràs en el aire, en un abrazo, en una simple sonrisa, en una mirada o en un beso”. Text de: -Vivir para volar.-

I sí, tot això ho hem tingut. El més important no ha estat sota l’arbre, ha estat amb nosaltres. No ha estat embolicat i no té preu. Cap ni un. El més important ho hem trobat al nostre entorn, i tant, a l’aire, en abraçades sinceres, reconciliadores, reconfortants… en somriures, simples somriures, somriures de complicitat, de tendresa, d’alegria… en mirades, mirades intenses, d’agraïment, de dolçor… en un petó, càlid, suau, sincer. I què en fem de tot això? Doncs ficar-ho dins el nostre cor.

Ficar-ho dintre el nostre cor sí! i començar la rutina amb alegria, humor, i actitud positiva, aquest kit-kat ens ha servit per connectar amb la màgia de sentir que estem vius que podem emprendre la rutina amb força i sense por.

Acabo amb una pregunta de l’Arnau: –mama i papa, podem fer que sigui nadal cada dia, no?

img_8590

I jo penso que sí, crec que ja ho fem, i podem continuar així.

I tu, tu que m’estàs llegint, creus que podem fer màgia cada dia?

Feliç tornada a la rutina!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

Marona de colors 🙂

 

P.D.: Gràcies per llegir-me! Molts petons de colors, i màgia! Molta màgia!!!

 

 

Anuncis

QUAN LES NOTES DELS FILLS NO AGRADEN

Fa dies que hauria d’haver escrit aquest post, però no he pogut fer-ho abans. I em feia mal tenir-lo al cap “ballant” perquè potser alguna família li serveix per calmar-se i no “torturar-se” la resta de vacances que queden, perquè pels infants, una setmana encara és molt de temps, gaudim-les! Com? Aparcant el tema de “les notes” per quan comenci de nou l’escola. Ara no serveix de res anar donant voltes al tema, i possiblement no sigui tant el que allà està escrit. De debò, que un informe no us amarguin l’existència ni la del vostre fill/a.

La setmana passada vaig rebre un missatge d’una mare. Ella i el seu home estaven preocupats, no per la manera en que havien avaluat al seu fill (recordem que el departament d’ensenyament, ha posat en marxa aquest curs un nou procés d’avaluació), si no per alguns ítems com:

  • “No seu bé”
  • “No està atent”
  • “Se li han de repetir molt les coses perquè no escolta”
  • “Va molt lent”
  • “És juganer”
  • “És dispers”
  • ….

Quina positivitat transmet, oi?

Dir, que aquesta criatura ha començat 1r aquest curs (com el meu fill). Aquest infant és de desembre (el meu fill de novembre). Em van arribar al cor, em va fer mal, i em va fer especialment ràbia no poder escriure aquest post al moment, doncs quantes famílies podien/poden estar en la mateixa situació? I no només amb un infant que faci 1r, sinó qualsevol altre criatura que estigui cursant algun altre curs. Però aquesta criatura, com tantes d’altres, nascudes a finals d’any, potser per poques setmanes haurien d’estar a P5 i no fent 1r. Però no, estan fent 1r i de quina manera, són uns “craks”.

Aportacions que em va fer la família:

  • “Càlcul cronometrat (2 minuts per resoldre operacions de suma i resta), si s’equivoquen no els hi deixen esborrar. El millor és qui en fa més en dos minuts”.

En serio? Llegia el missatge i la meva cara era un poema, em posava en la pell d’aquell nen i pensava en la seva frustració. Valoren més la rapidesa que el fer una operació ben feta? En una aula s’està fomentant la competició, el ser un millor que l’altre? La mare m’havia descrit un nen perfeccionista. Us imagineu què més pot sentir un infant que veu que s’equivoca i no el deixen rectificar? Com ens sentim nosaltres quan no podem rectificar una cosa que veiem que l’hem fet malament? Però som adults i tenim eines per poder gestionar-nos més o menys les nostres frustracions, emocions, sentiments, el que sigui que ens passi, podem pensar que potser més tard ja ho arreglarem… per un infant això és un problema.

  • “L’infant escriu lletra lligada sense haver-la treballat a P5”.

Doncs molt bé, petit. I faig un recordatori pares i mares, el procés de lectoescriptura s’inicia a 1r per acabar assolint-t’ho a SEGON.

  • “L’infant diu que es avorrit”.

Doncs ets un sol, petit! Avorrit és una paraula molt suau per descriure el teu primer. Em venen al cap altres paraules i precisament no és “avorrit”.

 

Com ha de ser l’informe d’una criatura faci el curs que faci? Doncs un informe sempre ha d’estar redactat en positiu. 

Vaig meditar sobre el meu ofici, m’apassiona, m’agrada, aprenc i desaprenc constantment, però sobretot em va portar a reflexionar en que els/les mestres, a l’època de fer informes, en redactem tants que a vegades ja no saps el què has posat, i has de repassar de “pe” a “pa” cada coma, cada punt, cada paraula, cada frase que has escrit. Procés que dura molts dies, i és una feinada, però és la nostra feina així com repassar-los mil cops i reescriure’ls de nou si ens hem equivocat, si se’ns ha penjat el pc o sigui el que sigui que ens passi quan els fem. En fem molts d’informes, però a casa només n’arriba un, i t’agafes cada cosa que hi diu com a personal teu, perquè estan parlant del teu fill, el qui més estimes, i possiblement a vegades pensis: “m’estan descrivint un/a nen/a que a casa no tinc”.

És per això que em vaig posar al lloc d’aquests pares, jo sóc de les que llegeixo l’informe amb lupa, però només puc dir, si hi ha quelcom que us sobta, no us agrada, us sorprèn en negatiu o qualsevol altre cosa que us passi pel cap, possiblement no sigui tant. Tots sabem que les coses escrites poden tenir més d’un significat. El meu consell és “aparqueu” per uns dies allò que heu llegit i quan comencin de nou les classes, demaneu hora amb el/la vostre/a tutor/a convençuts, explicant el que us preocupa. Ja veureu com no és tant. Que les coses poden estar redactades d’una altra manera, segur que sí, però no cal preocupar-se pel que ja està fet. I sobretot, que el/la vostre/a fill/a no us noti el vostre neguit o angoixa, no s’ho mereix, és un infant. Recordeu que cada nen és un món, que cada infant té un ritme d’aprenentatge (sigui de principis d’any, dels del mig o de finals d’any) i tots necessitem el nostre temps per aprendre les coses, sí, també els adults. Ah! I que no tots som bons amb una mateixa cosa, jo puc ser súper creativa dibuixant, i no saber fer una arrel quadrada. Per això sóc menys que ningú? Que qui podria ser menys? Ningú té el poder de fer-nos sentir petits ni poca cosa sense el nostre consentiment.

Així que… A tu, pare, mare… potser us pot ajudar això:

  • “No seu bé”:

Quan no seu bé? Als 5 minuts de començar la classe, o quan han passat 5 hores? No seu bé quan treballa, quan pinta, quan menja, quan parla… (*Recordem, un infant d’infantil, de primària, el que ha de fer és moure’s i no estar assegut en una cadira hores i hores). Recordem a més, que el canvi d’infantil a primària és molt gran i restar assegut molta estona, és molt complicat per a un infant. O nosaltres adults, quanta estona heu comptat que esteu “ben asseguts” a una cadira, en una reunió, en un claustre, en un curs…?

 

  • “No està atent”:

Quan no està atent? Quan parlen els companys, quan parla la mestra, quan ha entrat algú a l’aula? Quan expliquen quelcom nou? Quan expliquen quelcom ja explicat? Quan plou o potser fa sol? Quan fa fred o calor? A les excursions, al teatre, etc…

 

  • “Se li han de repetir molt les coses perquè no escolta”:

Quines coses se li han de repetir molt? Quantes vegades és repetir molt, 1, 2, 3, 10? Perquè no escolta? Segur que no escolta o és una valoració de l’adult? La informació l’ha rebut? Estem convençuts de que no escolta? Perquè és possible que no escolti? En quines àrees no escolta? No escolta al matí, després de pati, a la tarda? Etc…

 

  • “Va molt lent”:

Què volem dir quan afirmem que va lent? Quan va lent? Perquè va lent? Va lent perquè gaudeix del què està fent, s’hi està recreant i està essent creatiu? Va lent perquè potser no sap ben bé què ha de fer? Va lent a plàstica, música, mates, psico, català, anglès, al pati? Va lent quan camina?, Va lent quan va d’excursió…? Etc…

 

  • “És juganer”:

Aquest m’agrada molt! Ser juganer és dolent? Jo també sóc juganera i tinc 38 anys. És dolent ser juganer amb 3, 4, 5, 6, 7… anys? O potser no toca ser juganer a primària? o al carrer, o a la vida? Hola? Sóc un infant, i sóc juganer!!! Benvingut al meu món!!!  

 

  • “És dispers”:

Què volem dir quan afirmem que, és dispers? Sempre es comporta dispersament? En totes les àrees es dispersa? Als 5 minuts d’entrar a l’aula es dispersa, quan fa una estona que està fent el mateix, o és a la tarda que està dispers? Es dispersa amb els amics, amb els adults o amb tothom? Etc…

 

Oi que canvia molt el significat dels ítems quan ens fem algunes preguntes sobre allò que s’està afirmant? I oi que es veu d’una altra manera? Si tu, pare i mare, tens aquests empatia amb el/la teu/teva fill/a, oi que veus que és una pèrdua de temps estar amoïnat? Ens falta informació, així que, a gaudir de les vacances que falten (que són molts dies encara), i ja us preocupareu quan comencin les classes. Ah! I FELICITATS! Felicitats sí, perquè tens un/a nen/a normal!

Bon any i bons reis!!!

 

Marona de colors 🙂

 

 

Articles d’interès que us poden interessar:

Nova avaluació a primària: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Nova-avaluacio-a-Primaria

Currículum de primària: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0031/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf