T’atreveixes a mirar el món del revés? 

Tinc vint-i-divuit anys (no me n’amago ni un 😀), i encara estic en forma, oi? Quan era xica, fer la vertical, la roda, el pont, em feia sentir bé, m’ho passava bomba amb les amigues fent aquestes peripècies. Ara m’admiro, encara sóc capaç de fer la vertical, tot i que quan torno a la posició dreta normal, uns puntets il.luminats al cap, m’adverteixen que pari, doncs corro perill de caure mig marejada… Hahaha Amb tot això, em fa gràcia com els meus fills em miren meravellats i el gran exclama un: -uauuuu, mamaaaa!
Aquesta setmana però, m’he proposat mirar el món del revés, a veure si així no la veig tant estressada i tant moguda… Ho aconseguiré? M’ensumo que no, però per intentar-ho que no quedi. Jo puc!
Apunt d’entomar l’última setmana de setembre, miro amb melanconia l’estiu, quasi ni m’enrecordo, sí recordo però, l’última setmana d’agost, que tot hi estant de vacances, el xip va començar a canviar pensant en: adaptacions escola, 1r de primària, reunions de pares (com a pares i com a mestra), llibres, materials varis, roba, sabates, bates, despeses, organitzacions, horaris, extraescolars, avis, menús dinars, menús sopars, una dent que començava a moure’s, gestions vàries del dia a dia, i… Em deixo res? Segur que sí! 

I un mes després, tot això ha passat, adaptació petita passada, un noiet que surt content de 1r, organitzacions on a vegades hem de fer malabars per horaris que ens costa normalitzar o agafar ritme, menús més o menys quadrats a casa i amb la iaia, una dent que encara no ha caigut i que cada dia es mou més i ara es mou la del costat, propostes noves personals que m’arriben i em fan “ilu” que pensin amb mi, un blog que creix i que té propostes molt boniques i interessants (però encara no estic preparada per enlairar-me d’aquesta manera, tot arribarà), i més coses… Em deixo res? Segur que sí! 

A tot això, cap setmana ha estat tranquil.la des que hem tornat a la “rutina”, tot el contrari, estrés i presses que intentem torejar tal com venen les coses, i és que tot no es pot controlar… Així que, com que tot està en l’actitud, aquesta setmana la miraré del revés, a veure si així acabem menys bojos i menys estressats.

Serà bonica, segur! Plena de sorpreses, segur! Amb coses noves, segur! Fins i tot amb una cita (sssshhhhtttt, no ho digueu a ningú 😝), així que… Us atreviu a veure el món del revés amb mi?
Bona darrera setmana de setembre!!! 

Marona de colors 😀

Anuncis

Comencem l’escola bressol (o escoleta)

Aviat comencem nou curs, i amb ell algunes inquietuds noves…

Les angoixes de les famílies: plorarà? Estarà ben atès/a? Menjarà? Dormirà? Farà caca, pipi? Necessitarà la pipa o el seu nino? Jugarà amb els nens/es? Ens trobarà a faltar? Què farà sense nosaltres?

Mama angoixada, papa neguitós… Caaaaalma!!! Anirà bé!!

Potser plora, potser no, potser plora l’endemà d’haver començat o al cap de dos dies o potser no plora mai. I ni un infant ho farà bé ni un altre ho farà malament, perquè al igual que nosaltres els adults, l’ésser humà gestiona les seves emocions de moltes maneres diferents. Tots som diferents, i no som ni millors ni pitjors.

Penseu que deixeu el vostre tresor, i això les mestres ho saben (ho sabem), i per tant, SÍ!! Estaran ben atesos. Confieu amb els/les professionals, si deixeu els vostres fills amb seguretat i confiança, ells ho percebran i sabran que es queden en “bones mans”. Confieu en la mestra i en el vostre fill i filla!

Si menjaran, si dormiran, si faran pipi o caca… Tot dependrà de cada infant, segur que quedareu sorpresos quan la mestra us doni “el parte” quan l’aneu a buscar, o correreu en mirar l’agenda. Però recordeu que si necessiten una mica de temps, no passa res, cal respectar-los i confiar. Confieu en la mestra i en el vostre fill i filla!

Ens trobarà a faltar? Què farà sense nosaltres? Doncs clar que ens trobarà a faltar, si som la seva vida, els seus protectors…. Però mare, pare, aquest nus que tens a la gola, aquest mal que et fa la panxa, aquestes ganes boges de plorar, i mil sentiments més que estàs experimentant, cada dia farà menys mal, i passarà, i tant que passarà! Però escolta, les mestres també l’estimaran, i l’agafaran a coll quan plori, i el consolaran i bressolaran quan calgui. Estigueu tranquils que tot passa. Quan l’aneu a buscar, mengeu-vos el vostre fill i filla a petons, i transmeteu-li aquest amor que només vosaltres sabeu donar. Però confieu en les mestres, estimem com si fossin tots fills nostres. Confieu en la mestra i en el vostre fill i filla!
Penseu que agafar rutines, adaptar-se, tornar a emprendre la vida quotidiana costa, ja ens costa als adults imagineu-vos als petits!!!! Feu el que feu, estarà ben fet, perquè hi poseu tot l’amor del món. No us estresseu, caaaaalma! Així que ànims i penseu que tot anirà bé, no pot anar d’una altra manera!!!
Comença una nova etapa per tots, petits i grans, gaudiu-la perquè passa mooolt aviat. Us sorprendran amb els canvis que aniran fent al llarg d’aquest mesos, des que els que comencen PO o els que comencen ara P1, P2, P3,… aniran canviant sempre! Això no es para!

I si us serveix la nostra experiència:

“A P1 i P2 també vam estar molt nerviosos (especialment jo) per la petita (ho tinc més recent) i també em van angoixar aquestes preguntes. Però tot anirà bé, la bomba d’emocions la vaig passar amb el gran (era el primer, és clar), ara estic més calmada, però tinc un neguit que em remou més no poder ser jo qui els acompanyi en el seu primer dia, ni el segon, ni el tercer, però això em passarà cada any. Jo de mentre estaré a l’altre costat, donant la benvinguda a uns nous infants, a uns nous pares, a una nova família.

He de confiar en els avis (pobrets quina responsabilitat els hi toca), però hi confio i tot anirà bé. Tot va bé. Ara la petita ja farà P3, i el neguit no és tan gran perquè el curs passat va fer el P2 a la mateixa escola que el gran. Així que, amb uns “galons” d’experiència, se que tot anirà bé. I si hi ha quelcom que us preocupi, no dubteu en demanar, parleu amb les mestres, parleu amb l’escola de qualsevol cosa que us preocupi, és la nostra feina escoltar-vos, ajudar-vos, respectar-vos, tranquil·litzar-vos…”.

* Un conte que els hi agrada molt per començar a preparar el terreny, és el d’”En Pol va a l’escola”. És genial, senzill i clar, els hi agrada molt a partir dels 2 anys. Us servirà també per infants de P3 i perquè no P4.

Ànims petits i petites, pares i mares, que tot anirà genial!!! 😃

FELIÇ CURS!!!!