Vet aquí que no hem descobert res de nou, un indret fantàstic d’Osona, la Foradada de Cantonigròs, però que per una cosa o per una altra encara no hi havíem estat, i per setmana santa hi vam anar a fer una excursioneta i una mica de picnic.

Cantonigròs forma part del municipi de Santa Maria de Corcó (l’Esquirol). Un cop hi arribes, de seguida a l’entrada a mà dreta hi ha un restaurant: Can Puntí (genial lloc per dinar, fer cafetó o geladet), un lloc en un entorn tranquil i preciós. Amb gran aparcament i terrassa. Seguiu recte aquest carrer fins trobar el camp de futbol. Allà ja hi trobeu un gran aparcament i està súper senyalitzat: LA FORADADA.

Carregats amb les motxilles amb el dinar per a fer un pic-nic, la petita a la manduca (súper recomanació portar els bebès i no tant bebès a les motxilles), el dia semblava que no l’encertàvem gaire, núvol. Fins i tot a la que vam començar a caminar van començar a caure algunes gotes, i sense dir ni “mu” vam tirar caminet avall. La veritat, m’esperava un camí més planer, però buf… molta baixada rocosa, relliscava i s’ha d’anar en compte.

Mica en mica però, la caminada es fa bé, no hi ha pressa. El petit gaudint de cada descobriment, roques, fulles, arbres, algun insecte, camins i caminets. Dir que està ben senyalitzat. El camí de baixada el vam fer amb 25 minuts. I Déu ni do la gent que hi havia… moltes famílies com nosaltres, i més d’un amb motxilla amb un petit/a en ella.

I arribes a la fi del caminet i oh! La mirada se t’il·lumina. En aquest raconet s’hi amaga un salt d’aigua preciós que cau en un gorg envoltat de parets de roca gegants, i en un racó un forat (d’aquí el seu nom). Potser fa uns 12 o 15 metres el salt. Sigui com sigui, sí, és un lloc molt bonic. 

El gran emocionat ja vol fer acampada tal com arribem, però primer hem de mirar on ens posarem. Una petita que et fa saber que vol baixar de la manduca, i no espera, que vol baixar, ja!

Finalment, un cop instal·lats en una gran roca, deixem “trastos” i vinga, anem a gaudir del magnífic paisatge. Rigorosa sessió de fotos, de nens, de papes, nens que tiren pedres a l’aigua,… (ostres, no hem portat roba de recanvi per si algú es mulla, recomanació! Porteu-ne, per sort no va caure ningú, però i si…).

El cel continua ennuvolat, fa una mica de fred, però tant és, el lloc és màgic i la família ens ho estem passant bé, així que ben entrada la primavera i a l’estiu, ha de ser un lloc ideal per remullar-se, jugar, i fer les mil i una bestieses.

Els nens tenen gana! Preparem el nostre súper dinar. Els nens mengen com mai, i és que caminar obre la gana a qualsevol, oi?

La petita que vol caminar al seu aire, no ens vol donar la mà, però no pot anar sola, el lloc rellisca (hi ha molta humitat encara). Així que si teniu petits aventurers que volen anar sols, us haureu de calçar de paciència i plegar l’esquena (hihihihi…).

Va! Hora de marxar, i ve pujada, a buf!!!! El pare que carrega ara ell la petita, sort! Quina bufera (hem de fer més esport, penso jo…). En el camí de tornada al cotxe, hem de fer més d’una parada, doncs el petit està cansat, i els pares també. Tot hi així, triguem 45 minuts. No està malament!

Un cop a dalt, encara ens queden forces per fer saltirons!!!

YJNF5861

I per fi al cotxe, decidim parar al restaurant de l’entrada per fer un cafè. Observem el nostre entorn, mirem el cel, hi brilla un sol tímid. Al final ha aguantat el dia, hem passat un dia genial en família!!!

Marona de colors 🙂

 

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s