EXPERIMENT AMB PINYES

Aprofitant que ahir vam anar al bosc a buscar el tió, vaig aprofitar per agafar unes quantes pinyes. L’Arnau em va demanar perquè les volia, i li vaig dir que volia fer un experiment. –Un experiment? Va demanar, i tot seguit: -Jo t’ajudo, mama!

I al vespre ens hi vam posar, vam agafar un parell de bols grans. En un hi vam abocar les pinyes i l’altre el vàrem omplir d’aigua. El bol de pinyes, tant l’Arnau com la Júlia el van manipular una mica, les van olorar, i la petita fins i tot se les volia posar a la boca. Fins i tot i vam trobar una aranya petita per entre mig de les pinyes!!!

Com que em miraven esperant qui sap què, li vaig demanar a l’Arnau què passaria si ficàvem les pinyes en el bol d’aigua. I em va dir que flotarien. Li vaig demanar perquè creia allò, i em va dir que les pinyes suren perquè no pesen. I el vaig animar a ficar-les a l’aigua per veure què passava. La petita va voler col·laborar en el procés, quins riures que feien els dos. I el pare que em mirava com demanant, què passaria… hihihihihihi 🙂

Les vam deixar una estona a l’aigua i de tant en tant les observàvem. Aparentment no passava res. Vam jugar una estona al menjador i vaig proposar d’anar a veure les pinyes, no abans sense demanar què creien que hauria passat, i l’Arnau va respondre que com que feia molta estona que estaven a l’aigua, potser s’haurien enfonsat. I… ooohhh, sorpresa!!! Les pinyes s’havien tancat!!! Les pinyes que havíem collit eren obertes, i dins l’aigua s’havien tancat. Que xulo, mama!!!     –I perquè s’han tancat? Vaig demanar… pare i fill esperaven resposta, i la petita volia jugar amb les pinyes en remull… l’explicació és senzilla, les pinyes es tanquen quan es mullen per protegir els seus fruits, els pinyons. L’Arnau se les va mirar i va dir: -Així les pinyes són les mares i cuiden els seus fills, no mama? –Doncs, sí! Així és. Li vaig respondre.

Per últim, vaig proposar de treure-les de l’aigua i deixar-les assecar per veure què passaria… i aquest matí, l’Arnau ha comprovat que ho va ben encertar, s’han tornat a obrir perquè s’han assecat.

És un experiment senzill, però que la mainada estant molt atents. Dies enrere el vam fer a l’escola i va ser interessant tot el suc que en va sortir d’aquell moment.

JOC HEURÍSTIC

ESCAMPAMENTA AMB ELS TAPS DE PLÀSTIC

Avui diumenge, mentre esmorzàvem, l’Arnau em diu: -mama, què podem fer avui?

I… per un instant he pensat en una cosa que encara no havia gosat treure pensant que la petita encara era petita per jugar-hi, ja que ara tot va a la boca i s’ha d’estar amb mil ulls. Els taps de plàstic (de totes les mides i colors). A casa fa temps que reciclem els taps, i quan tenim una bona bossada doncs els donem. Ara però, en tornem a tenir molts i avui ha estat una bona ocasió per a jugar-hi.

Fa setmanes que pots del “cola-cao”, pots de llet de fer les farinetes, etc… els anem guardant i la petita hi va jugant, passa estones a terra, fent rodolar els pots, donant-los cops, guardant-t’hi coses, les torna a treure…

I avui m’he atrevit a treure els taps de plàstic a veure què passava… Li he dit a l’Arnau: -Mira Arnau què trauré ara… M’ha mirat amb cara de sorpresa. Em diu: -La bossa dels taps? –Sí. Li he respòs. –Quan tu eres petit, també hi jugaves. A veure què en feu tu i la Júlia de tot això, però haurem d’estar al cas que no se’n fiqui cap a la boca.

I he agafat els pots grossos i juntament amb els taps, allà ho he deixat tot, al mig del terra de la cuina, no hi ha hagut nens durant una bona estona. Bé, si hi ha hagut nens, més aviat no hi ha hagut demanda de pares durant una estona, ells no han pas jugat amb silenci, només faltaria!!! Reien i cridaven, i sorprenentment la petita ens ha fet gràcia perquè agafava taps petits i intentava enroscar-los amb els grossos. Ha intentat fer encaixos amb taps de la mateixa mida. Al veure al germà que ficava taps als pots, ella feia el mateix. També l’imitava quan el germà omplia i omplia i girava el pot fent caure tots els taps, quina escampamenta! No paraven de riure! La petita a vegades feia servir la mà d’escombra mentre reia amb el soroll dels taps cap aquí i cap allà. Visca l’enrenou!!!

Aquest joc tant simple d’avui, té el nom de Joc heurístic. És un joc on a les escoles bressol hi és molt present a les aules d’infants d’entre 12 i 24 mesos. El joc heurístic és un joc de descoberta, on ficar i treure, tapar i destapar, omplir i buidar, obrir i tancar, encaixar, arrenglerar, abocar, fer lliscar, estirar, agrupar i separar, prémer, penjar i despenjar, comparar, aparellar… són algunes de les coses que es poden fer en aquest tipus de joc. Avui, els petits de casa n’han fet unes quantes d’activitats d’aquestes amb els taps.

A les escoles bressols, disposen de més material per jugar a aquest joc, com: trossos de mànega de diferents llargades, diàmetres i colors, cadenes de plàstic i metàl·liques, taps de suro, agulles d’estendre de plàstic i de fusta, taps de plàstic, taps metàl·lics, rul·los dels cabells, claus, clauers, petxines, anelles de fusta, argolles dels tovallons,…

A casa és impossible tenir tantes coses, però de ben segur que taps, agulles d’estendre, petxines, rulls de paper de cuina o de vàter, i alguna coseta més, tots en tenim. Així que animeu-vos que la diversió està assegurada!

La segona part del joc, és la de recollir, que no és tant divertida, l’adult ha de mostrar a l’infant que el material es recull i es fica dintre els pots o bosses de roba. Jo ho he intentat, però quan la petita ha vist que tenia uns quants taps dintre un vol enorme, ha agafat el vol i l’ha abocat completament fent que la seva rialla divertida motivés a que el germà fes el mateix J vaia dos!!!!

De què me n’he adonat avui… que ja estem en una altra etapa. M’ha fet adonar que la panera dels tresors fa uns dies que no se la mira, ja no li atrau… aix! Haurem d’endreçar-la, la petita es fa gran! I el gran, ha passat una estona divertida intentant fer construccions i seriacions amb els diferents taps, perquè hi havia sa germana que allò que feia el germà, allà anava ella a acabar-lo d’ajudar, hihihihihi 🙂

IMG_3915 IMG_3913 IMG_3916

LA TAULA DE LLUM

Aquesta setmana, vaig anar a l’escola de l’Arnau una tarda a explicar el meu ofici, estan treballant aquest projecte, i tot i que ja saben què fan les “senyos”, vaig pensar que havia de fer quelcom diferent i que els cridés l’atenció a l’Arnau i als seus companys. Els nens i nenes de p5 ja són personetes grans, i havia de sorprendre’ls! Així que, aprofitant que a l’escola on treballo tenim la gran sort de tenir una taula de llum, vaig demanar permís per agafar-la i poder fer una activitat a l’escola del meu fill. Els nens i nenes van “flipar” en colors. Mai més ben dit!

La taula de llum és una proposta perquè els infant puguin dur a terme una activitat centrada en la descoberta de l’entorn social i natural, i consisteix en deixar-los experimentar lliurement amb aquell material que es vulgui proposar.

De material n’hi ha infinitaaaaaaaaaaaaat: pedretes de colors (per ells anomenades, tresors!!!), plomes, motlles de pastisseria de mil i una formes, canyes de colors, paper de cel·lofana de mil colors per sobreposar colors, gots de plàstic de colors, les lletres de plàstic de colors per confegir paraules,… hi ha moooooolt material per poder treballar la imaginació, la lectoescriptura, experimentar amb farina, sorra, sal de colors… Molt i molt material que està a l’abast de trobar per a tothom.

Els infants van gaudir-ne de valent, disposar d’una taula així a l’escola és fantàstic, amb un racó de llums i ombres, la diversió amb l’aprenentatge està assegurat!!!

I aprofitant que aquest dia la mama tenia una taula de llum, vam jugar-hi a casa!!! Mare meva la petita quan va veure que allò feia llum! I l’Arnau tenia la taula per ell i la seva germana! Vam utilitzar tot el material i més! L’Arnau va tenir la magnífica idea d’agafar les ampolles sensorials, les va remenar totes i la cara de sorpresa, veient com les ampolles amb purpurina flotaven deixant anar tot un vano de colors, era genial!

I va arribar el pare! I el pare també es va sumar a jugar-hi! Una experiència genial per passar amb els nens, i també deixar-los al seu aire perquè facin el que vulguin!!! J

Una pàgina genial per veure material per comprar de tot i més, i fins i tot taules de llum, és a: jugarijugar!!!

Anna Aligué, mooooooooooooltes gràcies per deixar-me la taula de llum!!!! Ja li pots dir a l’Agustí que és genial, bé, ja ho sabeu 🙂

El tió aquest Nadal, ens en portarà una!!! Tenim un avi manetes que ja n’està fabricant una!!!! 🙂
IMG_3847IMG_3848

BLOCS LÒGICS

Dies enrere, vaig rescatar de l’armari, una maleta de fusta molt especial. El contingut de la maleta, uns blocs lògics que vaig fer juntament amb altres companyes quan feia la carrera de magisteri. Quan li vaig ensenyar a l’Arnau, de seguida hi va voler jugar, i vàrem fer la gran parada a terra, tot mostrant-li el material i en què consistia això dels blocs lògics.

Les mates! Aquestes ajuden a les criatures a: adaptar-se al medi, guanyar autonomia, combinar diferents punts de vista, treballar en equip i confiar en les seves pròpies capacitats per influir sobre el món. I els blocs lògics són un conjunt de figures que podem agrupar segons diferents atributs i podem començar a fer-los servir a P3.

Els blocs lògics més coneguts són els blocs lògics de Dienes (a internet hi ha molta informació) en els que hi ha quatre formes diferents: quadrat, triangle, cercle i rectangle. Aquestes formes poden ser de color blau, vermell o groc. A més poden ser grans o petites; gruixudes o primes.

Amb els blocs lògics podem jugar a fer agrupacions segons una condició o més d’una condició, per exemple: trobar els cercles que siguin petits i blaus; o fer seriacions. Es pot anar augmentant el nivell de dificultat a mesura que els infants van adquirint els coneixements i les estratègies lògiques. Així que, començarem sempre distingint només un atribut i, poc a poc, anirem introduint atributs, també es pot anar incorporant les etiquetes negatives, etc… Els blocs lògics donen molt de joc.

Els que nosaltres tenim a casa, són blocs de samarretes i pantalons, de tres colors (blau, vermell i groc), de tres mides: gran, mitjà i petit, i amb tacte: suau i rugós.

Al començament de jugar-hi vaig començar a posar-li un parell de condicions, després vaig anar augmentant la dificultat, vaig afegir les etiquetes negatives, i un cop assolits un gran grapat de propostes, vam afegir al joc els daus, aquests eren els qui manaven les condicions. Després ja, el vaig deixar a ell sol que experimentés, joc lliure, on ell mateix es va crear el seu propi joc.IMG_3633

Una entrada fugaç. Vull més temps…!

No vull fer una entrada molt llarga… però aquest cap de setmana la marona de colors, ha estat tot un arc de sant martí passant per moltes tonalitats…

Demà la petita fa un any, un any ja!!! Com pot passar tant ràpid el temps. És injust. Al llarg del dia d’avui, entre preparar la festa de la petita de casa, globus, garlandes, cartellets… preparar dinar per a la família (gràcies avis i tiets per ser-hi), un germà molt esverat i content, panellets, pastissos, vi, cava, bombons, galetes, que no falti de res, l’espelmeta de la Minnie, lluminetes…. ostres! Encara he d’acabar de retallar els titelles de dit que portarà demà la princesa pels seus companys/es d’escoleta…

I tot això, mentre la meva ment no para… voldria tenir més temps pel blog, tinc moltes coses apuntades per fer unes bones propostes i entrades (gràcies per les propostes que em van arribant), voldria tenir més temps per dedicar-les a fer manualitats, àlbums (per l’Arnau ho portava tot al dia, però ara al pc hi ha una carpeta que diu: fotos, i n’hi ha moltes per classificar, vull temps,… voldria temps… buf…! Tot i així ric, hi ha qui em diu que em sobra temps pel fet de tenir un blog.

La meva ment no para, però jo paro un moment ara que està tot recollit, que els nens dormen (han acabat rendits, molts regals i il·lusions per a tots dos), i m’entra la tonteria… em caurien les llàgrimes, i de ben segur que entre avui i demà acabaran caient… un any! Com és possible que tu, petita princesa, ja ens facis un any! Voldria parar el temps, corre massa. Però estic contenta, t’estic gaudint infinit, aquí va el meu temps, per a tu i el teu germà. Alhora, estic esgotada…! Esteu a “tope” des que us lleveu fins que arriba l’hora de sopar… esgotament, a vegades fins i tot hi ha plors, els pares també estem cansats, hi ha dies que la paciència no és la mateixa per part de pares i per part de nens, aix! No sabem fer-ho millor.

És injust que ens passem el dia corrent, hem de fer això, allò altre, i acaba el dia i tornem a començar, amb llistes interminables de coses per a fer i que no arribem a tot, almenys jo, no hi arribo, no sóc una súperwoman, però si intento ser una súper mare, tot i que no sempre me n’ensurto. Intento ser el que no van ser amb mi i crec que ho faig prou bé, però el temps… maleït temps, vull més hores al dia, i alhora quan cau la nit, no puc més… estic cansada i esgotada, i penso: totes les mares del món es deuen sentir com jo? O potser sóc jo que no gestiono bé les hores, o sóc jo que vull fer masses coses… però clar, la súperwoman que no vol ser una súperwoman treballa, i a casa…: planxa, menjars, dutxes, sopars, roba, i més roba (que es reprodueix o què?), una jornada invisible, i entre tot això, jocs i més jocs amb els petits, no se’ls hi acaben les piles!

El cap, el cap no para i també em passa per la ment que aquest mes, el meu fill gran farà 5 anys… 5 anys? Però com han passat tant ràpid? Alhora penso que fa 5 anys que no faig una nit sencera… Uauuuu! 5 anys! I fa 2 mesos que les meves hores de son són entre 5-6 hores i no seguides, perquè hi ha una petita que des que la mare treballa reclama molt més la mama, i fem pit, i s’adorm, i m’adormo fins… Ei, però és molt wai ser mare!!! J

El cap que sempre pensa, i en aquests 5 anys, n’han passat de coses…. ja no recordo què feia abans de tenir fills, i penso, com podia viure sense ells? Primer amb l’Arnau, i ara amb la Júlia… Ells m’omplen les meves hores, totes! Igual que m’omplen el cor.

El cap no para, i avui, un missatge de felicitació del facebook ja m’ha fet estar melancòlica, hi ha persones que passen per la teva vida i deixen petjades, i saben entendrir-te, i gràcies d’aquests records que tot es perdona i a floreix el veritable motiu del què ens va unir, uns nens preciosos apunt de fer 5 anys tots plegats.

El cap no para, i avui a la festa, als nens no els ha faltat de res, però també han faltat persones que són importants. Però no passa res, la vida és així. Potser un dia tot canvia, qui sap.

Buf, quin arc de sant martí…

Júlia, demà fas 1 any! I els pares crec que hem fet la mateixa festa preciosa que va tenir l’Arnau al 1r anyet… Arnau, ara a preparar la teva. Quina il·lusió que tens! Farem tot el possible perquè sigui inoblidable.

El cap no para, i quan tot està en silenci, és quan el cap treballa més. Un cap de setmana de moltes emocions, sentiments, records… no volia fer entrada llarga, ja paro, se’m barregen els pensaments i encara he d’acabar de retallar els titelles de dit pels nens i nenes de l’escoleta de la petita 🙂IMG_3486