Ostres, amb el temps que li vaig donar el pit al meu fill gran (14 mesos), i amb el temps que porto amb la petita (en farà 10), i fins ara no m’havia adonat que no a tot arreu tenen cadires còmodes. Potser en algun moment puntual, però aquestes vacances el problema sorgia cada dia… Bé, cadires còmodes per seure-hi bé tothom sí, però no per donar el pit al teu fill/a com caldria. No sé si passa el mateix amb la lactància artificial, però donar pit, ja sabem que la mare necessita tranquil·litat, estar bé, i estar bé comporta també, seure bé. Que mare i fill estiguin còmodes.Menorca ens ha encantat un cop més, però les cadires o butaques que tenen als restaurants i “xiringuitos” són moooolt còmodes per seure-hi i fer un bon àpat, però no per una mare que ha de donar pit.

Sí, una cadira és un moble emprat per seure, generalment amb respatller però sense braços. I una butaca, una cadira amb braços, molt còmoda, de dimensions considerables, amb el seient més baix i el respatller inclinat endarrere, generalment encoixinat. Amb aquesta definició, et venen ganes fins i tot d’adormir-te en ella, però per a una mare que dóna pit, aquestes butaques són un problema.

Donar pit és una aventura, agafes la criatura, mires quin pit et toca donar-li, et poses el teu fill/a amb posició i davant el pit escollit, descorda sostenidor i au, apuntes el cul a la punta de la cadira o butaca, aixeques samarreta i comencen els problemes. Per un cantó, el cap li toca a un dels recolzabraços, i per l’altre, els peus del nen/a, què en fas? Hi ha criatura que utilitza de suport per descansar els peus l’altre recolzabraç, però si vol fer “gimnàs” (com el cas de la Júlia) que cama enlaire, ara em toco la punta dels dits del peu amb la mà que li queda lliure mentre fa pit (encara no sé com es pot moure tant… hahahaha), que si ara arronso cames, que si ara em cargolo amb la meva mare, etc… aquell recolzabraç, acaba essent un problema, i la mare que ha d’estar al cas que mentre el seu belluguet/a no es faci mal al cap amb tant moviment i que les cames no se li entortolliguin, de passada es posa forta de braços per què no té lloc per recolzar els braços còmodament perquè aquests recolzabraços estan un pèl alts… Sí, donar pit és una aventura, perquè amb tot això, has d’estar al cas de no fer una exhibició dels teus pits, perquè sempre hi ha qui mira descarat. Tot i que cada vegada m’importa menys si algú mira o no, perquè realment no es veu res, la pràctica i l’experiència és un grau, sí senyor! 😉

Si busquem tipus de cadires… n’hi ha per nens, plegables, de tisora, d’oficina, les estimades butaques, les trones, els trons,… i per les mares que donem pit? Així com quan anem a un restaurant i demanes una trona pel teu fill/a, també s’hauria de poder demanar una cadira còmoda per donar pIMG_2120it, no creieu? Apa! Potser ja existeix i no me n’he assabentat. Però aquest és el problema que un cop assentada a taula per dinar m’he trobat cada dia aquestes vacancetes.

Sí, donar pit és una aventura!!! 🙂

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s