LA LACTÀNCIA MATERNA (LM) I LES CADIRES!

Ostres, amb el temps que li vaig donar el pit al meu fill gran (14 mesos), i amb el temps que porto amb la petita (en farà 10), i fins ara no m’havia adonat que no a tot arreu tenen cadires còmodes. Potser en algun moment puntual, però aquestes vacances el problema sorgia cada dia… Bé, cadires còmodes per seure-hi bé tothom sí, però no per donar el pit al teu fill/a com caldria. No sé si passa el mateix amb la lactància artificial, però donar pit, ja sabem que la mare necessita tranquil·litat, estar bé, i estar bé comporta també, seure bé. Que mare i fill estiguin còmodes.Menorca ens ha encantat un cop més, però les cadires o butaques que tenen als restaurants i “xiringuitos” són moooolt còmodes per seure-hi i fer un bon àpat, però no per una mare que ha de donar pit.

Sí, una cadira és un moble emprat per seure, generalment amb respatller però sense braços. I una butaca, una cadira amb braços, molt còmoda, de dimensions considerables, amb el seient més baix i el respatller inclinat endarrere, generalment encoixinat. Amb aquesta definició, et venen ganes fins i tot d’adormir-te en ella, però per a una mare que dóna pit, aquestes butaques són un problema.

Donar pit és una aventura, agafes la criatura, mires quin pit et toca donar-li, et poses el teu fill/a amb posició i davant el pit escollit, descorda sostenidor i au, apuntes el cul a la punta de la cadira o butaca, aixeques samarreta i comencen els problemes. Per un cantó, el cap li toca a un dels recolzabraços, i per l’altre, els peus del nen/a, què en fas? Hi ha criatura que utilitza de suport per descansar els peus l’altre recolzabraç, però si vol fer “gimnàs” (com el cas de la Júlia) que cama enlaire, ara em toco la punta dels dits del peu amb la mà que li queda lliure mentre fa pit (encara no sé com es pot moure tant… hahahaha), que si ara arronso cames, que si ara em cargolo amb la meva mare, etc… aquell recolzabraç, acaba essent un problema, i la mare que ha d’estar al cas que mentre el seu belluguet/a no es faci mal al cap amb tant moviment i que les cames no se li entortolliguin, de passada es posa forta de braços per què no té lloc per recolzar els braços còmodament perquè aquests recolzabraços estan un pèl alts… Sí, donar pit és una aventura, perquè amb tot això, has d’estar al cas de no fer una exhibició dels teus pits, perquè sempre hi ha qui mira descarat. Tot i que cada vegada m’importa menys si algú mira o no, perquè realment no es veu res, la pràctica i l’experiència és un grau, sí senyor! 😉

Si busquem tipus de cadires… n’hi ha per nens, plegables, de tisora, d’oficina, les estimades butaques, les trones, els trons,… i per les mares que donem pit? Així com quan anem a un restaurant i demanes una trona pel teu fill/a, també s’hauria de poder demanar una cadira còmoda per donar pIMG_2120it, no creieu? Apa! Potser ja existeix i no me n’he assabentat. Però aquest és el problema que un cop assentada a taula per dinar m’he trobat cada dia aquestes vacancetes.

Sí, donar pit és una aventura!!! 🙂

Els consells per a visitar un recent nascut…

Avui, l’Hospital del nens de Barcelona, ha penjat 15 consells molt útils per a visitar un recent nascut.

La veritat, me’ls he llegit unes quantes vegades, alguns em fan riure i altres em fan poqueta gràcia. Aquests 15 consells estan plens de tot un ventall d’estats de colors, des del més blanc i pur, al més negre, negríssim!!!

També m’ha donat per pensar, en abans de ser mare, als fills d’amics, parents o família que vaig anar a visitar, i me’n surten uns quants i, no sé si vaig complir amb aquests requisits, demano perdó per si em vaig equivocar o vaig molestar en algun moment, no va ser fet expressament. Com segurament totes les visites que vam rebre nosaltres en ser pares, segur que hi ha coses que no estan fetes expressament, però d’altres…

Amb la meva experiència, he pogut reflexionar en cada punt en com em vaig sentir amb el primer fill, i ara fa uns mesets, amb l’experiència de la segona. Amb el primer tot et ve de nou i no saps ben bé si has de contestar, callar, deixar fer o no fer, però hi ha situacions en què et surt la lleona que portes dintre, no em surt millor definició. Defenses el teu cadell sí o sí i peti qui peti. Amb el segon, et tornes més tolerant (almenys jo ho vaig sentir així), tot i que… acaba sortint la mare lleona igualment. La culpa les hormones! Ve l’ha de tenir algú!!! 😉

  1. “Mejor no visitarles en el hospital
  2. “Llame siempre antes de realitzar la visita”
  3. “No vayas a visitar un bebé si estás enfermo”
  4. “No fumes antes ni durante la visita al bebé”
  5. “No te eches demasiada colònia o perfume”
  6. “Lávate las manos antes de coger al bebé”
  7. “No compares el bebé con otros bebés”
  8. “No critiques el tipo de lactancia elegido”
  9. “No insistas en coger el bebé y no le despiertes”
  10. “Ofrece ayuda doméstica o cuidar a los hermanos”
  11. “No menciones nada acerca del físico de la mamá”
  12. “No les visites despúes de las 8 de la tarde”
  13. “La mamá necessita tranquilidad para dar el pecho”
  14. “Si el bebé tiene hermanos dedícales atención”
  15. “Las visitas deben ser cortas”

La 1. “Mejor no visitarles en el hospital”: Amb el primer fill no esperava allau tant descontrolat de visites a tothora… va ser horrorós! Així que vàrem aprendre de l’experiència i amb la segona, només van venir avis i tiets, i algun amic pròxim. El primer tot era rosa al principi i es va anar enfosquint a tons molt grisos al final de l’estada a l’hospital, quines ganes d’anar a casa!!!! Amb la segona, tot va ser de color de rosa.

La 2, 12 i 15 les posaria juntes: Vivim a l’era de les noves tecnologies, qui no té un telèfon a l’abast per trucar a veure si estem a casa? I si hi som, si podem atendre o no una visita? I jo canviaria l’hora de les 8 del vespre per quarts de 7 de la tarda, sobretot si tens 2 fills! Amb un primer, no tens relativament pressa, tot i que tothom sap què és l’hora bruixa i tenir gent a casa aquella hora és horrible tant per criatures com per pare i mare. I quan tens un segon, el primer fill, l’endemà ha d’anar a escola i tenim uns horaris i rutines que les visites poden “trastocar” una mica. I visita curta si hi vas tard, potser aquella mare està feta caldo de no haver descansat en tot el dia… En una visita, passa per casa tot l’arc de sant martí!!!

La 3. “No vayas a visitar un bebé si estás enfermo”: Aquesta és bona quan tens la visita a casa i diu: -jo no m’hi acosto gaire que estic constipat. Als pares ens cau la gota…

La 4. “No fumes antes ni durante la visita al bebé”: Aquesta és de sentit comú, oi? No m’hi he trobat mai, sort!

La 5. “No te eches demasiada colònia o perfume”: Majoritàriament personal femení que es pensen que van de cap d’any i s’han ficat tot el pot de perfum. I tu no te’n adones fins que marxen i agafes el teu fillet o filleta i ja no fa olor de bebè, ni de “nenuco” ni res que s’assembli a olor de criatura.

La 6. “Lávate las manos antes de coger al bebé”: Aquí res a dir, tot pare i mare, confia que tothom porta les mans netes. Tot i que he de dir que vaig haver de fer un esforç enorme per mossegar-me la llengua quan un dia, tot passejant els 4 junts, un senyor amb un gos (el gos feia les seves deposicions), ens va parar. Volia veure la nostra filla, primer va recollir la corresponent caca, amb la corresponent bossa, i quan va fer el nus a la bossa, amb aquella mateixa mà, li va acaronar la galtona a la petita. Aquí ho deixo (el fum, em sortia per tot arreu), encara no li trobo la gràcia.

La 7. “No compares el bebé con otros bebés”: Si algú ho ha fet, sé que no ha estat volent, i si es fan pesats he pogut respondre que: -cada nen/a és diferent.

La 8 i la 13 també les posaria juntes: Tan bona és una mare que dóna el pit com la que dóna el biberó. Les crítiques sobren perquè aporten inseguretat i angoixa a la mare. Jo, que he donat i dono pit, em vaig haver d’escoltar en una ocasió: -jo això que fas tu, no ho faré pas jo quan tingui una criatura.- Posant cara de poca gràcia al fet de jo estar alimentant el meu primer fill, i a casa meva!!! I que la mare necessita tranquil·litat, crec que tant la necessita la que dóna pit com la que dóna un biberó, per què quasi tothom és expert en la matèria alhora de parlar i donar una opinió que no has demanat.

La 9. “No insistas en coger el bebé y no le despiertes”: Aquí és quan surt la mare lleona. El meu cadell no és una pilota, i on millor està, és als braços dels seus pares. Llavors, per alguna estranya sensació, li ofereixes si el/la vol agafar a aquella persona que amb tendresa no gosa dir res, només l’observa, li somriu, i et diu coses boniques, et demana com et trobes, si tot va bé i si necessites alguna cosa.

La 10 i la 14, per mi també van juntes: Ens han ofert i hem tingut ajuda domèstica, i han dedicat atenció al súper germà gran. Aquí només puc donar les mil i una gràcies!!!!

La 11. “No menciones nada acerca del físico de la mamá”: Sembla mentida, però sí, s’ha d’avisar. Amb el meu primer fill, jo, una mare primerenca, acollonida per tot plegat, tenia una súper panxa, estava inflada, i mil coses més (com totes les mares que parim), doncs em venen les besàvies de les criatures (unes dones que han parit com jo!!!), amb el comentari: -ostres, quina panxa que fas, no? I les hormones que surten de la pitjor manera possible, fent sortir una mare de color vermell rabiós!!!! Ara per sort, ric!

Buf… vaia parrafada de post que m’ha sortit. Piruletes per a tothom que hagi arribat fins aquí!!!

presentació

Marona de colors, és la Cristina (i no Cris, 😉 ).

Casada, mare de dos fills preciosos. Sóc mestra i m’agrada la meva feina. Com a aficions individuals, m’agrada llegir, la fotografia, fer muntatges, àlbums… m’agraden els animals (tenim dues gatones a casa). Aquest any, he deixat una mica la vergonya a casa, i he descobert “la zumbaaa” (genial per treure l’estrès), i he començat a aficionar-me a la raqueta amb el pàdel.Cristina

Ara, a sobre, m’engresco amb un blog! Veurem com ho porto tot una mica ara que tornaré a la feina després d’una temporadeta fent exclusivament de mare! Així que, marona de colors, és l’aventura d’una mare, dona i mestra, que no coneix l’avorriment.